-Pero tu, ¿Que et penses que estas fent? ¿De veritat creus que tu deus lluïtar per l'ensenyament públic? Jo ho dubte la veritat, creus que tens eixe dret? Qui t'has pensat que ets?  Tú, el mateix que no deixa els seus companys estudiar, tu penses lluitar? En el fons tu saps que si vas a l'escola es perque és obligatori, i si penses que amb vestir estrafolari, parlar per parlar, i fingir que lluítes per cambiar la realitat vas a aconseguir alguna cosa, ho sent molt pero estas equivocat. Pense que aquells que volem cambiar de veritat la cruel realitat que avui en día ens persegeix, lluitem estudiant, i defensant els nostres drets a l'escola, a l'institut o a l'universitat, perque encara que no ens revindiquem, que no anem a totes eixes manifestacións o que pot ser no vestim com per a atacar el sistema. Sóm persones que tenim una meta en la vida, que anat a clase tots els díes creixem amés de com a essers humans, com a persones, tenim les nostres idees clares i de veritat aprofitem cada segon de l'ensenyament públic.

Una lluita constant per arribar als nostres somnis.